Qui Tans Segurs Consells Vas Encercant

	  		F#m 
Quins tan segurs consells vas encercant, 

                                     D 
cor malastruc, enfastijat de viure, 

        G 
Amic de plor e desamic de riure? 

                  F#m 
¿Com soferràs los mals qui et són davant? 

Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera. 

E per tos mals te allongues los jorns: 

          G 
aitant és lluny ton delitós sojorns 

    F#m 
con vols fugir a la mort falaguera. 

Braços oberts és eixida a carrera, 

            G                     F#m 
plorant sos ulls per sobres de gran goig. 

Melodiós cantar de sa veu oig, 

        G                    F#m 
dient: "Amic, ix de casa estrangera. 

En delit prenc donar-te ma favor, 

que per null temps home nat l'ha sentida, 

         F#m 
car jo defuig a tot home que em crida, 

         F#m 
prenent aquell qui fuig de ma rigor". 

Ab ulls plorant e cara de terror, 

                                      D 
cabells rompent ab grans udolaments, 

           G 
la Vida em vol donar heretaments 

                         F#m 
e d'aquells dons vol que sia senyor, 

cridant ab veu horrible i dolorosa, 

tal com la Mort crida al benauirat 

                   G 
(car si l'hom és a mals aparellat, 

          F#m 
la veu de Mort li és melodiosa. 
La veu de Mort li és melodiosa) 

Null hom conec o dona a mon semblant, 
que, dolorit per Amor, faça plànyer; 

       G 
jo són aquell de qui es deu hom complànyer, 

                    F#m 
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant. 

Llir entre cards, l'hora sent acostada 

    G                  F#m 
que civilment és ma vida finida: 
puix que del tot ma esperança és fugida, 

        G                           F#m 
ma arma roman en aquest món damnada. 

                                     (D) 
Ma arma roman en aquest món damnada.