Estimar-te Com A Terra Que Fa Viure Els Cireres

	  		
Intro: F 


F               C 
Sé morir i sé viure, 

                     E 
Sé fer pondre el meu sol. 

                   Am 
Sé fer mal, sóc de vidre. 

Sóc guspira, estel i carícia. 
Faig del drama tres muntanyes, 
faig allò que tots esperen, 
faig i roures, branques tendres. 

Sóc al terra amb l'herba seca. 
És quan dormo que hi veig clar, 
és la brisa i la marea, 
és com taronges d'Alcanar. 

Sóc tardors i primaveres. 
Si m'ensorro fes-ne runes, 
no m'enterris a l'arena, 
si és delicte no guanyar, 

jo no vull aquesta condemna. 
I per lliure vull un país, 
i per seure una vorera. 
Per somiar, que véns amb mi, 

per no perdre'm la drecera. 
Al meu pit un cor sencer, 
a l'estomac papallones, 
a les mans fruits d'esbarzer... 


C                     G 
I al record les tardes bones, 

                   Am 
i cançons a mig desfer, el gat vell que m'ha vist créixer o fer el 

             C 
punki pel carrer. 

Treballar els caps de setmana 
i no veure't els feiners: 
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. 


Em7 Am Em7 Am x2 


F                  C 
Pels moments de dubte, 

                     E 
pel món que tinc al cap. 

                  Am 
Per quan era invencible, 

i la por era un fracàs. 
Els vells salten les barreres, 
i tot torna a començar, 
i els nens seuen a les places. 

I nosaltres a aquell bar, 
i la gent que sempre corre, 
avui para a saludar 

i el meu cor segueix en ordre. 
Viu de lluites quotidianes, 
mentre estripa el que fa mal. 
I l'escalfes si m'abraces. 


C                     G 
I al record les tardes bones, 

                   Am 
i cançons a mig desfer, el gat vell que m'ha vist créixer o fer el 

             C 
punki pel carrer. 

Treballar els caps de setmana 
i no veure't els feiners: 
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. 

x2