Laura

	  		C            G           Am 
I avui que et puc fer una cançó 
        D7           G  G7 
recordo quan vas arribar 
         C              Dm7 
amb el misteri dels senzills, 
             G7             E 
els ulls inquiets, el cos altiu; 
         Am                Dm 
i amb la rialla dels teus dits 
         G              C 
vares omplir els meus acords 
         F           G7    C 
amb cada nota del teu nom, Laura. 

M'és tan difícil recordar 
quants escenaris han sentit 
la nostra angoixa per l'avui, 
la nostra joia pel demà... 
A casa enmig de tants companys, 
o a un trist exili mar enllà, 
mai no ha mancat el teu alè, Laura. 

I si l'atzar et porta lluny, 
que els déus et guardin el camí, 
que t'acompanyin els ocells, 
que t'acaronin els estels; 
i en un racó d'aquesta veu, 
mentre la pugui fer sentir, 
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura. 

Se repite en las estrofas igual 
la parte de punteo la tengo sacada a piano 
pero no a tablatura, cuando la tenga la subo.