Esbarzers

F#m  - A  - D  - F#m  - D  - A  - Db  

F#m                           A  
L’olor a podrit de València em posa calent, 
D                             F#m  
expulsat per l’arc de l’estació de tren. 
F#m                           A  
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls, 
D                             F#m  
l’última “xusta” banyada, rosella xafigada, 
qui collons ha apagat la llum? 

Carn de rodalia i AP7, 
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig 
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig 
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!! 

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus 
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria. 

Db                  F#m  
Quan isc a buscar l’alegria 
D                   A  
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer. 
Db                  F#m  
Allí es sent una melodia... 
D                   A  
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers. 

({F#m}  - A  - D  - F#m ) 
“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me, 
aprendre a estimar les tares, les turbulències. 
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi, 
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi. 

Esnifar la vida amb “turulo” compartit, 
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits. 
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues, 
raconets ocults, cicatrius i tatuatges. 

Soltaves poesia en totes les mirades, 
jo tenia les entranyes plenes de deixalles. 
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus 
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria. 

Db                  F#m  
Quan isc a buscar l’alegria 
D                   A  
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer. 
Db                  F#m  
Allí es sent una melodia... 
D                   A  
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.